Basquitis

Crec que si anés al psicòleg em diagnosticarien una
basquitis greu i crònica; i si vaig al bar també. Això d’anomenar l’emmirallament
català en la lluita basca amb un sufix emprat en la terminologia mèdica per designar
inflamacions no ho veig massa bonic. Però el més fomut de tot és que me’n
sento la simptomatologia i no m’avergonyeixo de reconèixer-me la ‘malaltia’.

Sentiments nacionalistes 

Per començar, malgrat haver patit ambdues nacions onades immigratòries
espanyoles i després de moltes desenes d’anys de submissió, el sentiment d’identitat
és percentualment favorable per a ells. Les dades de la següent taula
corresponen d’una banda al Baròmetre d’Opinió Política publicat el febrer de
2008 i per altra banda a l’EuskoBarómetro de Novembre de 2007 (el darrer). En
el cas català les dades es basen en l’enquesta a 2000 persones, mentre que els
percentatges bascs es fan de 1200 ciutadans/es.

Identitat nacional a Catalunya en
%
Identitat nacional a Euskadi en %

Només català/na

18.5

33

Només basc/a

Més català/na que espanyol/a

28.2

22

Més basc/a que espanyol/a

Tan català/na com espanyol/a

41.9

31

Tan basc/a com espanyol/a

Més espanyol/a que català/na

4.4

5

Més espanyol/a que basc/a

Només espanyol/a

3.7

4

Només espanyol/a

 


Lluita armada i presos polítics

També hi ha un element envejable en la seva lluita.
Qualsevol poble que no aconsegueix satisfer la seva voluntat d’emancipació per
l’oposició frontal i imperativa d’un altre poble o Estat es veu abocat a utilitzar
tots els mitjans que té a l’abast i, com a conseqüència lògica de la repressió
que pateix, la lluita armada en forma part. A Catalunya han existit diversos
grups armats d’alliberament nacional, dels quals hom només acostuma a recordar
Terra Lliure, un grup armat llegendari però poc contundent. Euskal Herria encara
ara té a ETA. Una aposta forta i decidida de la qual no cal dir res més.

 

I si és necessari parlar de lluita armada, tampoc cal
oblidar l’altra cara de la moneda. Les accions condemnables de l’Estat espanyol
se succeeixen dia rere dia tant aquí com allà i si bé podria semblar difícil
valorar la xacra en un lloc i altre, crec que no cal aprofundir molt per
adonar-se que allà pateixen més. Podríem citar exemples inquantificables d’agressions
espanyoles però només donaré una dada exemplificadora. Els catalans tenim
engarjolades a cinc persones per la seva ideologia. Ahir vaig llegir el titular
Des del 1969 no hi ha hagut tal nombre de presos polítics”; bascs, es clar. És
a dir, avui hi ha tants presos polítics bascs com hi havia durant anys de la
dictadura. Alguns d’ells han mort a persones i no discutiré pas que la condemna
sigui justa, però l’absoluta majoria són persones com jo, que pensem d’una manera
i vivim (ells vivien) en un lloc amb una feina i un entorn personal sense gaires problemes aliens al
malson espanyol.

Els presos polítics representen la manca de democràcia, representen
des de les il·legalitzacions fins al genocidi lingüístic, perquè donen una xifra que
mostra que allà els han cardat més. El que aquí és 5, allà és 740. I si voleu saber en quines condicions podeu visitar Etxerat.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Basquitis

  1. Albert_stk diu:

    Aquestes estadístiques poden variar segons qui les faci. Per a mi la veritable pregunta en una enquesta seria “estàs disposat a lluitar per aconseguir independència o tan sols esperes que te la donin en safata i sense esforç”
    El tema de lluita armada… el fi no justifica la violència

Els comentaris estan tancats.