El preu de ser catalans

Si realment la identitat té tan poca importància, i són tants els temes a tractar, i tantes les fonts de diàleg, aleshores, per què cal ser tan espanyol per poder-se entendre amb un espanyol? 

Aquest llibre és arriscat, la Patrícia Gabancho ens parla de cultura i política catalanes i ho fa amb un llenguatge decidit i sense mossegar-se la llengua. La gran extensió de l’obra gira sempre sobre els mateixos temes, passant per diverses èpoques, i sempre ho fa defensat una cultura catalana que sovint és desafavorida i normalment no protegida pels polítics de casa. A estones he tingut la sensació de no sortir d’un cercle, de no avançar, però de totes maneres no se m’ha fet gens pesat llegir una obra amb aspecte de treball periodístic; on l’autora hi afegeix sempre la seva visió subjectiva. Cal destacar que m’he fet un fart de subratllar frases. Pertot arreu hi ha cites que valen la pena, com per exemple la que encapçala aquest article.

Aprofundir més en el llibre potser costaria, en destaca especialment la forma i les dures crítiques que hi escriu. Així mateix he de reconèixer l’elevat nivell cultural. Tal com va escriure l’Anna Buscallada, "es tracta d’un llibre que no es pot resumir fàcilment perquè és un encadenament d’argumentacions i d’experiències que posen sobre la taula una realitat que fins ara els estaments oficials han volgut amagar".

Me’l van recomanar i jo també ho faig. Un vuit i mig de nota (valoració personal) no us incita a llegir-lo?



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El preu de ser catalans

  1. Brigitte diu:

    Doncs si noi, m’incita moltíssim llegir-ho.
    Gràcies per la recomanació!

Els comentaris estan tancats.