Urtain

Ell
Nat a Zestoa i de família euskalduna, José Manuel Ibar Aspiazu en la seva infància no parlà altra llengua que la de la seva terra: l’èuscar. D’entrada s’inicià en esports típics del seu país: fou aizkolari (esport basc consistent en tallar troncs) i harri jasotze (aixecador de rocs). Amb els anys, però, s’aficionà a la boxa, esport en el qual destacà fins el punt d’ésser campió europeu. Es traslladà a Madrid a viure i renegà de les seves arrels en representació d’Espanya. Fou tot un campió malgrat les males llengües que deien que tots els seus combats estaven pactats i, finalment, es llevà la vida quatre dies abans de començar les olimpíades de Barcelona ’92 fruit d’una depressió.
<<Conmigo no puede nadie.
Con Urtain solamente puede Urtain>>
L’obra
Confesso que els aplaudiments que he dedicat al final de l’obra, de Juan Cavestany, han estat més fluixos del que és habitual en mi. Els actors, dirigits per Andrés Lima, ho han fet prou bé, però l’obra m’ha deixat un regust d’insatisfacció. No se m’ha fet pas pesada; sí fora del meu abast. De boxa no n’entenc gens, però és una representació de cara al públic en general i, per tant, no cal entendre’n. De dones no n’entenc especialment, però l’animadora vestida amb molt escassa roba m’ha alegrat prou. D’Espanya no n’entenc gaire, i ja em perdonareu però aquest ha estat el meu mal més gran -em penso- per a perdre’m en l’obra. Com he dit a la biografia del personatge, és un tio que es va abotiflerar. Doncs, com suposo que és de llei, a l’obra hi surt música típica espanyola (que la gent reia, però jo no ho entenia); l’animadora neska katxarroa es disfressa de sevillana, espatllant per sempre més la imatge que havia concebut d’ella; i l’Urtain es fa una foto amb Su Majestat el Caudillo Don Francisco Franco, o sense magestats, al final tot és el mateix.
També val a dir que malgrat la infància, l’actor que representa el protagonista fa poc accent basc (tot i que de saber-ne en sap, i ho demostra al final de l’obra interpretant el pare).
Cal destacar que s’ha apostat per estructurar l’espectacle (el guió) cap enrere. En un combat de boxa hi ha dotze assalts? A l’obra comencem pel dotzè assalt i anem enrere, recordant la vida d’Urtain des del seu suïcidi fins al seus principis, fins i tot quan vivia a ca n’Urtain (masia o baserri d’on agafà el sobrenom).
Valoració
La representació m’ha agradat força. Els actors m’han semblat prou bons. El protagonista m’ha fet desitjar un altre tipus de personatge (tot i ser bon actor), però l’animadora m’ha fet oblidar-ho tot. El recurs de retrospecció és diferent, escalat, i no necessàriament dolent. L’espanyolitat de la representació és tan excel·lent com menysprealble. I la meva valoració numèrica, ho sento, no passa del sis. I quan dic que no en passa és perquè no hi arriba; un cinc? Un cinc i mig? Ho sento.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Urtain

  1. Sara diu:

    que guarrus tiio !

    ki aigi fet axo tmbee te collonsss heee !

Els comentaris estan tancats.