Deu pometes té el pomer

 Fitxa tècnica personal 

Títol: Deu pometes té el pomer
Autor: Ofèlia Dracs
Editorial: Tusquets
Pàgines: 187
Velocitat de lectura: 40 pàg/hora
Préstec de la biblioteca 

Quelcom més

Tal com diu en David Gómez, “que l’any 1979 guanyés La sonrisa vertical un llibre escrit en català un concurs eròtic on predominava el castellà era tot un èxit.” Deu pometes té el pomer, és un llibre fill de l’època en què aparegué. Alguns relats no tindrien la força que varen tenir de ser escrits actualment, quan la saturació d’imatges sexuals en els llibres arriben a cansar per innecessàries i vulgars. Però, l’any 79, estàvem necessitats d’aquesta disbauxa sexual i políticament incorrecta.”

La veritat és que he llegit molt poca literatura eròtica. És més, puc citar tots els llibres ja que només sumen dos: El primer que em vaig llegir va ser Els quaderns d’en Marc, llibre anònim tot i que se li atribueix l’autoria a en Manuel de Pedrolo. Està bé, però tampoc no em va apassionar (fa anys i tampoc sabria detallar gaire més). I d’altra banda, també em vaig llegir Aaaaaahhh… dotze contes eròtics, un llibre dels germans Miranda (dotze escriptors) que no em va agradar gens, la majoria de contes són irracionalitats, que no tenen ni cap ni peus. No el recordo, però sé del cert que no el recomano pas.

Ara ha tocat el torn al col·lectiu Ofèlia Dracs, i d’aquests no em queixo pas. Com és normal hi ha contes que m’han agradat més i d’altres menys, però en general m’han agradat, i no pel seu contingut eròtic que sovint és escàs (almenys molt més absent que als Quaderns d’en Marc) sinó per l’aspecte literari. Bones idees, bones redaccions, i bons resultats. Els dos que m’han tocat més han estat dos contes psicol·lògics: Un és una carta d’un nen de nou anys que explica innocentment com el cura masturba els nens a l’hora de confessar-los, i l’altre és “Al caire de la tarda”, un altre cas de pederàstia, viscut intensament. Pel que sembla, si no sou massa joves ja deveu conèixer Deu pometes té el pomer i us l’haureu llegit, així que poca cosa puc dir jo.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Deu pometes té el pomer

  1. giori diu:

    Ep Roc, pel que veig de la teva experiència amb la literatura eròtica….ja se sap…. les primeres experiències no solen ser gaire complertes i possitives!!

    Per cert, això de parlar en primera persona dient que “a l’any 79 estàvem necessitats d’aquesta disbauxa sexual i políticament incorrecta” renoi, si que vas ser precoç!! si no hauries ni nascut!!!

    Es conya (com gairebe sempre) no t’emprenyis!!

    Fa dies que no he pogut escriure, però avui ho havia de fer.

    Salut!

  2. eva diu:

    a mi m’agrada força llegir coses sobre erotisme, pe`ro potser més en plan sociològic com “dímelo al oído” de la sonsoles fuente si la laura carrión…te’l recomano!

Els comentaris estan tancats.