Dímelo al oído




Autores: Sonsoles Fuentes i Laura Carrión

Editorial
: Temas de Hoy


Pàgines
: 413


Idioma
: Castellà

L’Eva (o la Eva) em va fer recomanar aquest llibre afirmant que de la
temàtica tractada és del tipus que a ella li agraden. Doncs jo li he fet cas i vaig anar a la biblioteca per conèixer-lo. Ara ja el puc tornar amb la meva pròpia opinió. És un llibre basat (i la base és quasi tot l’embalum) en un qüestionari a dones d’arreu de l’estat espanyol -més un apèndix amb la veu de sud-americanes-. Les fantasies i experiències exposades són classificades en capítols, i dins de cada experiència hi ha comentaris de les autores sobre algun tema que hagi tret la voluntària anònima, ja sigui desmitificant tòpics, aclarint conductes, explicant pràctiques i aparells, documentant i mostrant estadístiques, etc.

De bo

La bibliografia de les autores permet descobrir alguna cosa nova, especialment criden l’atenció algunes estadístiques, i també algun concepte que desconeixia. No obstant això, no recomano gens llegir-se les 400 pàgines amb afany instructiu. També m’han cridat l’atenció alguns detalls, per exemple ara mateix em sobta que moltes noies comencen a masturbar-se abans dels 10 anys, potser jo també vaig començar abans però la veritat és que no me’n recordo. De tota manera s’és molt jove! I també m’ha sobtat com moltes noies són penetrades per primer cop als vint o més tard! I això, trobo que n’hi ha massa que ho fan tan tard. També destaco que, en el cas de la Gran Bretanya (s’entén que tota l’illa) el 25% de les dones l’any 2000 convivien amb un home més jove que elles (per cert, el 1990 n’era només el 12%). Que moltes noies han estat violades. I, ja per acabar, una altra cosa que m’ha cridat molt l’atenció és que la majoria de dones ha posat les banyes a la parella. Això fa pensar. Ah! I deixeu-me afegir que totes les noies parlen de les seves exparelles com quelcom passat -passat per sort !- (tret d’algunes nostàlgiques) i que l’actual parella és perfecta, les satisfà completament i que al llit és el millor (tret de les que ja s’han desenamorat i el que fan és pensar en separar-se). El que fa l’amor!

De dolent

No sé quants testimonis hi ha, però es pot arribar a fer avorrit trobar pàgina rere pàgina un esquema calcat. Totes les opinions es basen en un qüestionari de forma rígida que sempre fa dir el mateix. Comença la presentació, exposen una o més fantasies (amb poc valor literari, senzillament presenten situacions), seguidament es descriuen i parlen d’elles i del tipus d’home que els agrada i per acabar diuen com veuen el sexe i si miren pel·lis i utilitzen objectes. És molt repetitiu, massa.

També cal dir que és un llibre que pot llegir qualsevol persona, però està enfocat més aviat a les dones.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.