Las voces del desierto





 

Autor: Marlo Morgan

Editorial
: Ediciones B


Pàgines
: 202


Idioma
: Castellà




La novel·la és la biografia d’una dona que és cridada per fer
un treball a Austràlia. Un cop al continent, viatja pel desert amb una colla
d’aborígens que li fan canviar la mentalitat i veure-ho tot una mica diferent.
Allà aprèn a viure amb la natura, respectant l’entorn i meravellant-te de com
l’entorn la respecta a ella i la cuida. Aprèn com funciona aquella tribu i ens
dóna un missatge.

En
certs moments, però, tot va més enllà de la realitat. Per exemple, afirma que
els aborígens amb qui fa camí utilitzen telepatia per comunicar-se. Quan veus
els ulls del company molt bonic, però si el tens gaire lluny sospita. També fa
un parell de coses estranyes quan lidera el grup i s’està morint de set. Ara
bé, el que s’ha venut com a autobiografia ara he comprovat gràcies a la xarxa
que és tot ficció, reconegut per l’autora temps després de la publicació; la
qual cosa ja va crear la seva polèmica.

Així
doncs, sabent del cert que el que s’hi explica no és una autobiografia
autèntica, em canvia un pèl l’opinió. El que havia estat un bon llibre,
sorprenent, a voltes increïble, ara esdevé una novel·la de redacció fluixa, que
aprofundeix poc en detalls que es poden explotar més. I és que com a
experiència viscuda valdria respecte i admiració, però entenent que se n’ha de
fer una valoració merament literària per força valor al meu humil entendre.
Sense oblidar que el que vol transmetre és molt interessant.

Aquesta
obra me l’havia recomanat fa temps la Brigitte, i he de reconèixer que sempre sóc un
perepunyetes i hi busco defectes a tots els llibres, però realment si aquest
l’hagués de recomanar, ho faria! Això sí, a vosaltres ja us he aixafat
l’assumpte.

[@more@]

PD:
Havia subratllat alguna curiositat, però ara ja sabem que no és cert…
Igualment copio:

<<Cada uno de los suyos recibe un nombre al
nacer, pero se sobreentiende que lo perderá cuando crezca y que elegirà un
apodo más apropiado por sí mismo. Es de esperar que el nombre de cada persona
cambiará varias veces durante su vida a medida que su sabiduría, su creatividad
y sus objetivos se definan asimismo con mayor claridad al transcurrir el tiempo
>>

<<Todos
reíamos cuando Outa nos contó las situaciones creadas por el gobierno, que
entregaba viviendas a los aborígenes. Éstos dormían en el jardín y utilizaban
la casa como almacén. Conocí entonces lo que ellos consideran un regalo. Según
mis compañeros de la tribu, un regalo sólo es un regalo cuando led as a una
persona lo que ella desea, y deja de serlo cuando das lo que tú deseas que tenga
>>



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Las voces del desierto

  1. eva diu:

    ufff si la redacció no es bona i a més no té l’interès autobiogràfic és una llàstima que t’hagi deixat amb mal regust de boca….

Els comentaris estan tancats.