Amélie




Vet aquí una comèdia romàntica de reconegut prestigi. Està
carregada de detalls i efímeres felicitats continuades que fan de la vida
quelcom especial. També hi ha un molt especial paper per al color, variat i
alegre, intens. I no vull afegir gaire més apreciacions d’aquest tipus perquè
hom ja s’ho coneix. 

Fa no massa temps, posem-hi tres anys, la vaig mirar per
primer cop i la meva opinió personal va ser que no m’havia agradat. Aquesta era
la sentència sense matisos, però qui se n’interessava -en el meu parer- aviat
s’alleujava en saber que d’agradar-me sí que m’havia agradat però no pas més
del compte amb la qual cosa l’admiració general em produïa cert rebuig palesat
en oposició a la qualitat del film.

Ara, fa no gaire, un dia que rondava mig malalt i avorrit
‘sencer’ per casa vaig decidir mirar una pel·lícula i ja en coneixeu l’elecció.
Misteriosament tenia ganes de reveure-la. Dit i fet. I el resultat? Si fa no
fa! Segueixo pensant que argumentalment és prou interessant però no pas per a
llençar-hi coets. Ara bé, aquest cop no m’he fixat tant en el fil sinó en tota
la resta, i val a dir que és una pel·lícula molt rica. A més a més, ara no puc
deixar de reconèixer que s’ha fet remirar; Ja l’havia vista i ho he volgut fer
per segon cop. Senyal! 

I n’hi haurà més? Qui sap lo. De fet, l’altre dia amb uns
gests al carrer vaig començar a pensar-hi; una munió de gent caminàvem vora un
mur de mitjana alçada i la majoria fèiem planar la mà oberta repenjant-la-hi a
cada passa, detalls. De moment, des d’ara, ja no afirmaré el que temps ha
escampava tot desvergonyit i és que potser sí que “Elle va te changer la
vie…



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.