American beauty





 La família Burnham sembla ser, d’entrada, una família americana
ordinària. Tanmateix, la manca de comunicació i la frustració porten de pressa
a un desgavell total: el pare s’enamora de la jove i bonica amiga de la seva
filla mentre que la mare enganya el seu marit amb un agent immobiliari que
admira. La noia s’acosta al fill del veí. L’espectador coneix d’entrada la fí
de la història: la mort del protagonista, que mostrarà i comentarà l’últim any
de la seva vida
.”

M’ha cridat l’atenció el canvi que fan els personatges
durant la pel·lícula. Tots ells evolucionen. Principalment em centro en el
protagonista i la seva dona, que davant d’un matrimoni frustrat es disbauxen i
amb això aconsegueixen il·lusionar-se si bé trencant compromisos. El cas més
sonat és el d’ell, que fins i tot deixa la feina per a treballar de no-res.
Finalment mor; i mor feliç havent assolit la plenitud d’haver gaudit fent, dit
vulgarment, el que li ha donat la punyetera gana.

Un cas de controvèrsia ha esdevingut el de la naturalesa sexual
del veí del protagonista, en Frank Fitts, coronel de la Marina. Aquest bon home, molt
estricte i tradicional, s’oposa frontalment a l’homosexualitat, però quan falta
poc per conèixer el desenllaç del film s’acosta al protagonista i, tremolós i
espantat, el besa. Jo ho vaig entendre com quelcom fet a contracor per mirar
d’acceptar que el seu fill era gay (car s’ho pensa), però una amiga em va
assegurar que ella hi llegia que ho feia perquè fins aleshores havia reprimit
la seva homosexualitat. Jo, tossut, em negava a acceptar-ho i tant és així que
vam fer apostes. Malauradament vaig perdre i sí, el fomut militar és del ram de
l’aigua.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.