Hamlet

 

El teatre Victòria Eugènia de Donòstia (oficialment sense
els accents) ha ofert ahir i avui l’escenificació d’aquest famós drama shakespearià,
adaptat per Borja Ortiz de Gondra, a càrrec de Juan Diego Botto. Val a destacar
que el director (o qui sigui) ha fet una bona tasca de selecció de personal
puix que tant la Gertrudis
com l’Ofèlia fan de bon veure. En general, a més, tots els actors han fet un
bon paper i s’han guanyat el sou i els tres-cents milions i mig d’aplaudiments
finals de rigor.

L’argument m’ha semblat molt interessant, prou com per merèixer
la fama de l’obra que va escriure en William. Tant és així que m’han entrat
unes ganes terribles (després ja m’he alleujat) de cercar l’obra i endinsar-m’hi
des d’una visió literària, que ja sabeu que a mi això em tira força més que les
arts escèniques. En diverses escenes he tingut l’ai al cor imaginant què
passaria i trobant-me no necessàriament allò que temia.

Estic tan entusiasmat amb el que he vist que enlloc de
seguir aquí me n’aniré a celebrar-ho. Apa doncs, bon dissabte nit! Sortiu fins tard i canseu-vos, que demà més val dormir i dormir i deixar el dia morir.

 To be, or not to be, — that is the question. —



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.